Les conductes prosocials es defineixen com els intents de satisfer la necessitat de suport físic i emocional d'una altra persona i com les conductes voluntàries que s'adopten per cuidar, assistir, confortar i ajudar als altres¹.

Aquest tipus de conducta s'ha relacionat amb estils de vida saludable, amb la recerca d'un sentit d'equilibri mental i físic, i amb la visió positiva i saludable del futur. Per aquest motiu la conducta prosocial influeix en la qualitat de vida de les persones². És a dir, ajudar als altres reverteix també en benefici cap a un mateix.

Els/les voluntaris/àries del Telèfon de l'Esperança coneixen en primera persona els beneficis que comporta realitzar aquest servei. Desenvolupar habilitats d'escolta i gestió emocional útils per la vida personal i professional; prendre consciència de la complexa realitat d'altres persones que contrasten amb la situació pròpia; servir de suport a qui ho necessita i la satisfacció personal que això suposa; escoltar l'expressió d'agraïment de l'usuari que en finalitzar la trucada se sent menys angoixat...

Al llarg de la pandèmia de la Covid-19 i durant l'estat d'alarma que es va decretar, hem viscut unes circumstàncies excepcionals mai vistes fins al moment. Tots hem patit d'alguna manera les conseqüències devastadores del coronavirus. Algunes persones han emmalaltit, altres han vist com un familiar o amic emmalaltia, malauradament alguns han perdut a un ésser estimat, altres han perdut la feina, tots ens hem adaptat al confinament i a les mesures de prevenció sanitària... Res de tot això és i ha sigut aliè als voluntaris/es, que també pateixen les tensions produïdes per aquestes circumstàncies.

De vegades quan ens oblidem de nosaltres mateixos reduïm la pressió que ens exercim, sovint sense adornar-nos.

En aquest context d'incertesa on no podíem sortir de les nostres cases i la nostra seguretat es veia amenaçada, el Telèfon de l'Esperança va seguir i encara segueix, oferint el seu servei gràcies a la disponibilitat i l'esforç dels voluntaris/es que continuen atenent les trucades des dels seus domicilis. Aquesta conjuntura ha sigut precisament de gran rellevància en l'impacte psicològic que la pandèmia ha tingut- i també que va tenir el confinament- sobre els/les voluntaris/es que cada dia despengen el telèfon per oferir suport a aquell que ho necessitava.

Oferir escolta i suport en un espai segur durant el confinament també es va convertir, per a molts voluntaris/es, en una manera de canalitzar el malestar i el neguit produït per la pandèmia al que, com qualsevol altra persona, estaven sotmesos. Així, escoltar la problemàtica de qui trucava i ajudar-lo oferint-li suport va esdevenir una manera de sortir d'un mateix, una forma de deixar de centrar-se en els problemes propis, i d'aquesta manera fer minvar el seu impacte emocional. De vegades quan ens oblidem de nosaltres mateixos reduïm la pressió que ens exercim, sovint sense adornar-nos.

¹ Auné, S. E., Blum, G. D., Abal, F. J. P., Lozzia, G. S., & Attorresi, H. F. (2014). La conducta prosocial: Estado actual de la investigación. Recuperat de https://ri.conicet.gov.ar/bitstream/handle/11336/45115/CONICET_Digital_Nro.c77bde6d-b458-45eb-a940-0dcafde7a7e5_A.pdf?sequence=2

²Gallegos, W. A. (2015). Conducta prosocial y psicología positiva. Avances en psicología, 23(1), 37-47.