La Fundació

FUNDACIÓ AJUDA I ESPERANÇA


La Fundació Ajuda i Esperança és una organització privada sense ànim de lucre creada el març de 1987 per a promoure, fomentar i donar suport al servei de comunicació i orientació urgent i immediata anomenat Telèfon de l’Esperança. Aquest servei d’atenció telefònica va ser fundat el 19 de març de 1969 per Mn. Miquel Àngel Terribas, promotor i director fins a la seva mort l’any 1986.

MISSIÓ


Oferir atenció social en un març de total anonimat i confidencialitat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i el benestar emocional de les persones que viuen situacions de solitud, incomunicació o que generen un patiment, contribuint així a crear una societat més solidària, acollidora i resilient.

VISIÓ


ESCOLTA ACTIVA

Treballar per a què el nostre model de comunicació efectiva, basat en l’escolta activa, esdevingui un referent per a les relacions interpersonals a la nostra societat.

FORMAR I ASSESSORAR

Formar i assessorar en matèria d’auxili, situació de necessitat, atenció a persones en crisi, escolta activa i comunicació, prevenció del suïcidi, entre d’altres.

ATENCIÓ COMUNITARIA

Ser un servei de referència en atenció comunitària i voluntariat i aconseguir que qualsevol persona pugui ser instrument de transformació social.

BENESTAR EMOCIONAL

Fomentar el benestar emocional de totes les persones.

ELS NOSTRES VALORS


 

VOLUNTARIAT

L’essència i la base de la nostra actuació.

SOLIDARITAT

Actitud de servei, compromís i responsabilitat vers les persones.

RESPECTE

Sense judicis de valor, aconsellament ni solucions és com s’aconsegueix apoderar les persones, sempre respectant les seves idees i actuacions.

ESPERANÇA

Estar al costat de l’altre oferint sempre suport, atenció i treballant conjuntament per un futur millor.

EMPATIA

Comprendre la persona, les seves vivències i circumstàncies.

COMPROMÍS

Amb el nostre objectiu fundacional de contribuir a la millora del benestar emocional de les persones.

 

"Debemos actuar como espejos de sus propias frases para que reflexionen"

Rosa Navas. Patrona

HISTÒRIA


 

La primera estructura organitzada d’auxili telefònic d’emergència, incidint en la prevenció del suïcidi, va ser fundada l’any 1953 a Anglaterra per Chad Varah, pastor anglicà, pioner en aquest terreny. A partir de les hores, els telèfons d’urgència s’estenen a altres països igualment desenvolupats d’Europa i d’Amèrica i, a poc a poc, la idea inicial de la prevenció del suïcidi s’amplia a l’atenció d’altres i diversos problemes plantejats pels comunicants, en situacions agreujades per la solitud i l’angoixa. El febrer de 1968 comença a actuar a Bilbao una obra social i cristiana anomenada “La voz del prójimo” i coneguda també amb el nom de “Llamada a la Esperança” però més amb una finalitat d'ajudar a nivell moral i espiritual. 

A partir de 1971, van aparèixer per tota Espanya, diferents telèfons de l’Esperança, a ciutats en las que, a mesura que creixen i s’industrialitzen, es veu la utilitat del servei d’aquestes característiques. Dels Telèfons de l’Esperança existents a Espanya, n'hi ha uns que funcionen en associació amb Madrid, com Alacant, Balears, Málaga, Sevilla o Valladolid entre d’altres. La resta, els d’ Àlaba, Biscaia, Burgos, Guipúscoa i Barcelona, funcionen de manera autònoma. 

El 19 de març de 1969 es crea a Barcelona una entitat anomenada Telèfon de l’Esperança amb el nº 254 54 54, de la mà de Mn. Miquel Àngel Terribas, promotor i director, funcionant ininterrompudament en el transcurs dels anys fins a la seva mort l’any 1986. Conscients que Barcelona no podia prescindir d’aquest servei assistencial, un grup de persones, encapçalat pel Mossèn Agustí Viñas, el novembre de 1986, es constitueix en Fundació, de nom “AJUDA I ESPERANÇA” per promoure, fomentar i donar suport sense afany de lucre, el servei de comunicació i orientació urgent immediata, anomenat “TELÈFON DE L‘ESPERANÇA  DE BARCELONA”. Els fundadors volen fer constar que es consideren hereus i continuadors de l’obra de Miquel Àngel Terribas.

El telèfon de l’Esperança de Barcelona, en la seva segona etapa, va iniciar la seva activitat el 29 de març de 1987, amb el telèfon 418 48 48, el qual va ser canviat l’1 de març de 1991 pel nº 414 48 48, i roman obert les 24 hores del dia tots els dies de l’any, atès per un voluntariat preparat específicament per aquesta finalitat.

 

"Si parlava amb algú per telèfon i tenia la intuïció de què la persona que li havia trucat estava en perill, el meu tiet anava on fes falta."

Mònica Terribas, periodista i neboda del fundador

ELS 50 ANYS DEL TELÈFON


9 d'abril de 1969 - 9 d'abril del 2019

El 3 d’abril del 2019 el Paranimf de la Universitat de Barcelona va viure entre les seves parets segurament una de les seves tardes més emotives: el 50è aniversari del Telèfon de l’Esperança de Barcelona. Dimecres passat es varen complir 50 anys de quan Mossèn Miquel Àngel Terribas va atendre la primera trucada l’any 1969.

L'acte va estar presidit pel patró Mossèn Agustí Viñas, per la Sra. Laia Ortiz, segona tinent d’alcalde com a representant de l'Ajuntament de Barcelona, la Dra. Maria Rosa Buxarrais, presidenta del patronat en representació de la Fundació Ajuda i Esperança, pel Sr. Francesc Iglesies, secretari d'afers Socials i Famílies com a representant de la Generalitat i pel Sr. Ramón Olaran voluntari i representant dels voluntaris.

El cor de Badalona va regalar als allà presents un repertori de cançons com a obsequi pel Telèfon de l'Esperança. Després de l'actuació es va procedir a una entrega de reconeixements als voluntaris que feia 20 anys o més que col·laboren amb el Telèfon. Finalment, per “pair les emocions” es va servir als presents un refrigeri acompanyat d'una copa de cava i es va concloure l’acte, com no podia ser d'una altra manera, bufant les espelmes del pastís i brindant per 50 anys més.

Mentre al Paranimf hi havia la festa, les cabines del Telèfon de l'Esperança, com no podia ser d’una altra manera, no van parar la seva activitat i 4 voluntaris van quedar-se a seguir atenent les trucades de la gent que dia rere dia necessita una veu amiga a l'altra banda de la línia. Tot I quedar-se a la seu i no vindre a la celebració, també van poder bufar les espelmes i menjar un merescut tros de pastís.

  • about3
  • Gallery 1

 

La del Paranimf va ser, sens dubte, una celebració molt emotiva que va suposar el retrobament de velles amistats, va aconseguir també que tots els assistents sentissin el caliu i la germanor entre voluntaris i sobretot va ser una bonica forma de recordar a tothom la importància de la tasca duta a terme durant els últims 50 anys. 

La celebració, conduïda per la comunicadora Mireia del Pozo, va tenir com a plat fort la conferència de la periodista Mònica Terribas, neboda del fundador, que va voler homenatjar-lo explicant als presents que recorda veure de petita al seu tiet, “obsessionat” amb “no jutjar als altres”, a més a més de cultivar “l’escolta activa”. “Si parlava amb algú per telèfon i tenia la intuïció de que la persona que li havia trucat estava en perill, el meu tiet anava on fes falta”, va assegurar.

El Patronat


 

Sra. Rosa Navas i Albareda

Presidenta

Sr. Ramón Tous Quintana

Vicepresident

Sr. Javier Martínez Gómez

Secretari

Sr. Pedro Barceló Julià

Tresorer

Sr. José Enrique Armengou Orús

Vocal

Sra. Esperança Esteve Ortega

Vocal

Sra. Ana González Rodríguez

Vocal

Sr. Josep Herrero Casanovas

Vocal

Sra. Nekane Navarro Rodríguez

Vocal

Sra. Mireia del Pozo Farreras

Vocal

Sr. Joan Maria Terribas Sala

Vocal

L' Equip


 

Ana Serrano

Administració i RRHH

Anne Garcia

Coordinació i relacions externes

Esperança Esteve Ortega

Directora de la Fundació

Sergi Garcia

Psicòleg I Coordinador de Prevenció del Suïcidi

Guillem Pérez i Vázquez

Innovació i Estudis

Sonia Burguesa

Coordinació del Voluntariat

 

 

 

Carles Malvesí

Coordinador del Voluntariat

Clara Campañá

Comunicació i Màrqueting Digital

Albert Canudas

Coordinador voluntari de la Formació continuada

Maria Conxa Porrera

Formadora voluntària

 

 

 

FES-TE VOLUNTARI

El teu temps permet que ningú estigui sol, sigues la seva veu amiga.

AGRAÏMENTS


 

 

 

Col·laboradors

Scroll to Top