“Si volem una societat ben travada, hem de potenciar el voluntariat”

És la continuïtat d'una vocació de servei a la societat. Sempre vaig concebre la política amb aquest esperit, amb ganes de millorar la vida quotidiana de la gent, des de la meva ciutat i des del meu país. Aquesta vocació no l’he perduda, però ara l’exerceixo des de la meva perspectiva de professional. Es tracta de treballar per a les persones i ara ho faré també des de la Fundació Ajuda i Esperança, que m'ha donat aquesta oportunitat de presidir el Consell Assessor. 

Em sembla essencial oferir aquest suport a persones que estan vivint, de forma circumstancial o permanent, un mal moment de la seva vida i necessiten escoltar una veu amiga

Què és el que et va convèncer per col·laborar amb la Fundació? 

En primer lloc, se'm va encomanar l'entusiasme de les persones que la lideren, perquè un projecte són idees, però també persones que el tiren endavant. Des de fa temps soc amic personal de la directora, l'Esperança Esteve, i sabia de la passió amb què viu tot el que envolta a la Fundació. Després, aquest entusiasme me’l va acabar d’encomanar la presidenta, Rosa Navas, i la resta de l’equip directiu. 

I, òbviament, em va convèncer el servei i l'objectiu de l’entitat. Em sembla essencial oferir aquest suport a persones que estan vivint, de forma circumstancial o permanent, un mal moment de la seva vida i necessiten escoltar una veu amiga que els ajudi a obrir noves perspectives i, si cal, que els derivi a serveis professionals per superar l’ensurt que estan patint. 

Què pot aportar el Consell Assessor a la Fundació?  

El nostre objectiu principal és ajudar al patronat i a la direcció de la fundació. En aquest sentit, hem d'estar molt atents al que ells ens puguin demanar ja que són els que impulsen nous projectes. Nosaltres podem aportar reflexió i idees per afrontar-los i, fins i tot, per impulsar-ne alguns que ja estan en marxa com també ajudar en la cerca de recursos, que són bàsics per poder fer factible qualsevol projecte. 

Un dels principals valors d’aquest Consell Assessor és que té un caràcter molt transversal. Hi ha persones amb perfils molt diferents: algunes amb trajectòries molt sòlides en entitats socials, altres amb una activitat professional o empresarial important o bé amb experiència dirigint i participant en institucions polítiques. Aquest conjunt ens dona visions que sumen.  

Si som capaços de canalitzar aquestes diferents experiències, coneixements i, fins i tot, xarxes de contactes en favor dels objectius de la Fundació crec que podem fer un bon servei ajudant als que cada dia la porten endavant l’entitat:  la presidenta, el vicepresident, el patronat, la direcció i tot l'equip tècnic. 

Com valores la cooperació público-privada de cara al benestar social? 

Em sembla imprescindible en una societat del progrés que aspira al benestar de la seva població. He estat 27 anys de la meva vida en el sector públic i sé que les energies privades canalitzades cap a un objectiu social tenen un valor multiplicador. De fet, les entitats com la Fundació Ajuda i Esperança tenen una finalitat social d’interès públic, perquè és compartida amb la de l'administració. 

“La cooperació público-privada és imprescindible per al benestar de la societat”

A més, a Catalunya tenim una tradició de col·laboració público-privada fonamental i és un element diferencial propi de la nostra societat. Les raons són generalment històriques i de mancances de l’administració. Per què tenim tants hospitals que venen de l’església o de fundacions? O per què tenim entitats com la Fundació Ajuda i Esperança? Perquè va haver-hi unes persones que van observar que hi havia un buit que l’administració no cobria i s’havia de fer des del món privat.  

De vegades hi ha alguns sectors de l’administració amb una ideologia molt reduccionista respecte a la col·laboració público-privada i la consideren una pèrdua de capacitat i, fins i tot, de control. Però, pensant en el bé social i de la comunitat, és absurd. Val la pena impulsar aquesta col·laboració des d'una perspectiva no només ideològica, sinó també pragmàtica. 

Quin és el paper del voluntariat social en el marc d’una realitat econòmica, tecnològica i de salut tan canviant? 

És fonamental. Tenim una població que cada cop viu més anys i, en conseqüència, on cada cop més gent viurà situacions de dependència durant molt temps. També hem vist com després de la pandèmia s'han incrementat les depressions, els suïcidis i els problemes de salut mental de tota mena. Aquestes realitats fan encara més important tenir una societat forta i ben travada.  

Per tant, mobilitzar les energies de gent que vol col·laborar amb els altres serà imprescindible, perquè el voluntariat té una energia inesgotable i és capaç d'arribar a llocs inabastables per l'administració. Els voluntaris es mobilitzen per vocació i aquesta no té límits. Per això, és quelcom que hem de potenciar si volem tenir una societat col·laborativa que funcioni com una xarxa sòlida. A més, el fet de sentir-te cuidat per gent del teu entorn, encara que sigui desconeguda, té un grandíssim valor.  

“Hem d'aspirar a que els ciutadans s'empoderin i participin en la millora del seu entorn” 

Valoro molt la feina de l'administració pública, però una societat sana ha d'aspirar a aconseguir que els ciutadans s'empoderin i assumeixin un paper en la millora del seu entorn. Per tant, crec que l'administració, com a garant del benestar col·lectiu, no pot menysprear sinó crear, impulsar i buscar més vies d'acord amb les entitats privades per la consecució d’aquests objectius socials. 

Dintre dels nous problemes socials, la salut mental ha guanyat molt protagonisme. Què ha passat? 

Sense ser un expert, només com a observador de la realitat, crec que hi ha diversos elements que ho han provocat. Un és el mateix fet de la pandèmia i de la solitud. Som éssers socials i hem notat l’impacte d’haver de renunciar a aquests espais de relació que ens omplen la vida i ens donen alegria. Potser aquest aspecte és el que la gent més ha trobat a faltar. 

Després, vivim en una societat molt competitiva i això provoca que hi hagi gent que, per les circumstàncies que sigui, li costi molt seguir el ritme i això li provoqui patiment. Els problemes econòmics, per exemple, també poden comportar un deteriorament de la salut mental. Hi ha més elements, però aquests em semblen molt importants.  

S’estan dedicant suficients esforços per afrontar aquesta situació?  

D'esforços se'n dediquen, però sempre en calen més. Per això deia abans que mai serem suficients i haurem de mobilitzar-ne de privats. El pressupost públic és un pastís i quan talles un tros més gran per dedicar a una política hauràs de reduir-ne un altre.  

“Les energies privades canalitzades cap a un objectiu social tenen un valor multiplicador”  

Per això, és necessari que hi siguem allà per ajudar. La millora de la salut mental de la societat depèn de molts factors, així i tot no hem d’infravalorar la importància dels valors de les persones i de l’existència de xarxes de solidaritat social fortes. 

Aviat es reunirà el Consell Assessor, quines expectatives en tens?  

La idea que tenim, juntament amb la direcció i la presidenta, és fer una reunió de reflexió estratègica per conèixer les prioritats que es marca el patronat i saber com podem ajudar. Al mateix temps, es tracta de fer una pluja d’idees, perquè els diferents membres del consell, des de les nostres diferents perspectives vitals i professionals puguem bolcar idees que després serveixin perquè el patronat pugui decidir quin rumb seguir.  

Segur que d'aquesta posada en comú d'idees i projectes poden sortir coses que siguin útils per expandir els valors que defensa la Fundació Ajuda i Esperança i els seus objectius fundacionals.