Español
Català
Idioma
La Fundació Ajuda i Esperança, amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa”, ha analitzat les dades de les 43.112 trucades ateses durant el 2021 del Telèfon de l’Esperança i les 5.781 del Telèfon de Prevenció del Suïcidi.
L’estudi de l’Observatori de l’Esperança (OBE) ha centrat el seu focus durant l’any en l’anàlisi amb perspectiva de gènere i en la situació dels joves i esdevé un punt de trobada, de reflexió i proposició per fer front a les problemàtiques personals i socials.
Barcelona, 27 de juny de 2022.- L’any 2021 encara ha estat marcat pels efectes de la pandèmia, però amb un canvi en l’impacte sobre la salut emocional de la població. S’ha reduït la intensitat, però ha augmentat el desgast per l’allargament dels seus efectes.
Aquest canvi en la forma de viure la població la nova etapa de la pandèmia s’ha reflectit en els relats que els usuaris i usuàries han manifestat als serveis d’acompanyament emocional i orientació de la Fundació Ajuda i Esperança: el Telèfon de l’Esperança (operatiu des del 1969) i el Telèfon de Prevenció del Suïcidi, actiu des d’agost del 2020 en conveni amb l’Ajuntament de Barcelona.
De l’anàlisi d’aquests relats anònims i de la informació recollida en ambdós serveis, arriba la segona publicació de l’Observatori de l’Esperança, un projecte iniciat amb el suport de la Fundació “la Caixa”. L’OBE ens apropa a les situacions i demandes que plantegen les persones que s’atansen al Telèfon de l’Esperança i el Telèfon de Prevenció del Suïcidi. Al mateix temps, esdevé un espai de reflexió amb una clara vocació de fer propostes per a millorar l’atenció a les persones vulnerables.
En aquesta edició, l’Observatori de l’Esperança ha centrat el seu focus durant l’any en l’anàlisi de la perspectiva de gènere i en la situació dels joves. A més de desagregar per aquestes dues variables l’anàlisi de les dades s’han organitzat uns debats amb experts que mostren la importància de situar el malestar actual en els marcs culturals i socials del nostre temps.
Entre ambdós serveis, s’han atès 48.893 trucades durant 2021, una xifra que deixa entreveure la dimensió del malestar emocional de la societat en l’actualitat.
El Telèfon de l’Esperança va atendre 43.112 trucades, amb una tendència creixent de trucades en referència a la situació anterior a la pandèmia, però inferior al gran impacte dels primers mesos de les dures restriccions de la primera onada.
Les persones usuàries van ser majoritàriament dones (68%) i concentrades en la franja d’edat d’entre 40 i 64 anys (un 64%), seguit per les persones més grans de 65 anys (23%) i, amb un percentatge menor, les persones més joves menors de 40 anys (13%). Els menors de 18 anys fan servir poc el telèfon (0,1%). Arran d’aquesta constatació i de la informació disponible de l’agreujament del malestar entre els adolescents i els joves, la Fundació, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, posarà aviat en marxa un servei de missatgeria instantània per tal de facilitar la connexió amb aquest col·lectiu
El nucli de convivència personal sembla tenir una forta influència en el malestar de les persones que truquen al Telèfon de l’Esperança. La gran majoria de les persones viuen soles (64%). De tota manera, un 6% de les trucades són de persones que viuen en parella sols o amb altres familiars o altres persones.
Les diferències entre homes i dones són notables, el 7% de les dones que truquen viuen en parella, en contra del 3% dels homes, la qual cosa segurament reflecteix la problemàtica de les dones en la parella. En canvi, el 63% de les dones que truquen viuen soles. Els percentatges són inferiors quan les persones sense parella viuen amb altres persones, 15% amb familiars directes, 1% amb altres familiars i 4% amb altres persones. Els homes que viuen sols són proporcionalment menys (44%), i més els que viuen amb familiars directes (35%) i els que viuen amb altres familiars (4%), però menys els que viuen amb altres persones (2%).
Aquestes diferències reflecteixen les dificultats emocionals relacionades amb els rols de gènere en el si de la parella o amb els familiars i la importància de la parella per a l’estabilitat emocional, viscuda de forma diferent segons el gènere.
Les problemàtiques personals i socials que s’expressen a través del Telèfon de l’Esperança giren entorn de cinc temàtiques principals: salut mental, problemes relacionals, solitud no desitjada, problemes amb la salut física i problemes econòmics.
El Telèfon de Prevenció del Suïcidi va atendre 5.781 trucades durant 2021. Des de la seva creació en agost de 2020, l’evolució mensual del nombre de trucades ateses ha estat creixent i ha arribat a finals del 2021 a quasi quadruplicar les trucades del primer mes de creació del servei. Els efectes persistents de la pandèmia i el major coneixement del telèfon han influït en la consolidació d’aquest servei que atén directament i de forma confidencial les persones amb conducta suïcida o amics i familiars del seu entorn.
De forma similar a l’any passat, han trucat més les dones (56%) que els homes (43%). Per edats són majoritàries les persones entre 30 i 69 anys (67%), seguit dels més joves de 18 a 29 anys (23%) i, amb menor proporció, les persones de 70 o més anys (7%) i els menors d’edat (3%).
Les ideacions suïcides se solen expressar amb altres problemàtiques associades. De les trucades registrades amb ideació suïcida s’han identificat un ventall ampli de malestars emocionals i trastorns mentals, alguns diagnosticats i altres no, dels quals sobresurten els estats i els trastorns depressius (38%) i d’ansietat (24%). En un segon nivell d’importància, cal mencionar les esquizofrènies i trastorns psicòtics (9%), els trastorns límit de personalitat (5%), els trastorns associats a addiccions i substàncies (5%).
En el cas dels joves i adolescents els experts posen l’èmfasi en que el seu malestar es la forma d’expressar les tensions que viuen en la seva etapa vital de major fragilitat emocional, per fer front a les incerteses que tots, joves i adults, patim pels temps actuals en un context de transformació dels mecanismes tradicionals de solidaritat i suport emocional de tipus comunitari o institucional (família, treball, religió, comunitat...).
La responsabilitat de la societat adulta per oferir oportunitats i perspectives positives de futur als joves apareix com una qüestió clau perquè puguin disposar de les eines necessàries per a fer front a la inestabilitat emocional pròpia de la seva edat. Inestabilitat personal que no s’ha de confondre amb malaltia mental ni amb respostes medicalitzades sinó amb entorns facilitadors de la seva maduració personal i la seva integració a la societat adulta.
En els relats del malestar sobresurt el paper que juguen les xarxes socials, especialment entre les noies, com a factor condensador i potenciador d’inestabilitats personals, amb la qual cosa cal afrontar la generalització de pautes de relació positiva dels joves amb les xarxes socials, com una qüestió prioritària.
L’entorn escolar també apareix com a factor d’estrès per a alguns adolescents perquè és l’espai en què majoritàriament conviuen. Actuar en aquests espais i en els altres en els que majoritàriament es troben els joves sembla necessari, però no solament com a estratègia preventiva sinó també per a contribuir a reduir els impactes negatius que es puguin produir.
Sense generalitzar els estereotips sobre tots els adolescents i joves, cal enfortir els canals d’escolta del malestar juvenil per a canalitzar-lo cap a solucions efectives dels problemes desencadenats que els poden afectar.
El malestar dels adolescents i joves interroga al conjunt de la societat sobre el seu estatus i l’organització del procés de transició a la vida adulta i professional en la perspectiva de les transformacions cap a la societat digital o del coneixement.
En el cas de les dones el debat entre les expertes i l’anàlisi de les dades de l’Observatori recalquen la rellevància d’incorporar la perspectiva de gènere a l’escolta del malestar de les dones.
Alguns factors de malestar són diferents entre homes i dones i la forma de viure-les també i això es reflecteix en els relats que expressen els usuaris i usuàries dels serveis de la Fundació i en el que esperen de l’escolta activa.
La diferent relació d’homes i dones amb la vida, el paper secundari que històricament s’ha imposat a les dones, el paper de cuidadores que se’ls hi ha atorgat generen tensions emocionals també diferenciades.
Els mateixos esforços per aconseguir el reconeixement de drets i superar la situació de desigualtat de gènere també afegeix tensions emocionals que pateixen més les dones que els homes. Malgrat els reconeixements formals dels drets, es constata la pervivència de models de submissió de les dones que segueixen generant patiment. La transformació dels models de relacions familiars també generen més tensions emocionals a les dones que als homes.
La lentitud en la transformació real dels patrons socials i culturals en comparació amb els grans avenços en la consciència sobre la igualtat de gènere dona lloc a noves formes de resistència cultural dels patrons patriarcals i masclistes tradicionals i de reproducció de vells models que ja es creien superats entre les noves generacions, especialment en les relacions interpersonals cada cop més influïdes per les xarxes socials i el domini dels mitjans de comunicació.
En col·laboració amb
Web Design easy&WEB